Tipus | dia internacional | ||
---|---|---|---|
Epònim | zona humida | ||
Commemora | zona humida | ||
Vigència | 1997 - | ||
Dia | 2 de febrer | ||
Promulgació | 30 agost 2021 | ||
Tema | aiguamoll | ||
Organitzador | Organització de les Nacions Unides | ||
Lloc web | un.org… |
El Dia Mundial dels Aiguamolls o Dia Mundial de les Zones Humides es commemora el 2 de febrer, data en la qual es va adoptar la Convenció sobre els Aiguamolls de 1971 a Ramsar (l'Iran). Aquest conveni és el primer tractat al planeta relatiu a la conservació i l'ús racional dels aiguamolls. Aquest conveni va crear una llista a nivell mundial, coneguda com la Llista Ramsar, en la qual s'indiquen les zones humides del planeta que han de conservar-se. L'any 2013 aquesta llista incloïa 2167 zones humides amb una superfície total de 208.518.409 ha de 168 països.[1] Amb motiu d'aquesta celebració cada any es realitzen actes i activitats encaminats a augmentar la sensibilització del públic sobre els valors dels aiguamolls i els beneficis que reporten.[2][3]
La importància de les zones humides és que són ecosistemes amb una gran diversitat biològica, reguladors del cicle de l'aigua i del clima, generadors de recursos hídrics per al proveïment d'aigua dolça i constitueixen zones d'ús per a les activitats humanes com el turisme i la pesca. Els aiguamolls contribueixen a la regulació del cicle de l'aigua, en el control de les inundacions i les sequeres, en la provisió d'aigua i com a refugi de la vida silvestre.
Els tipus d'aiguamolls inclosos a la Llista Ramsar són àrees naturals de prades humides, torberes, pantans, maresmes, llacs, rius, estuaris, deltes, baixos de marea, zones marines costaneres, manglars, esculls de corall, ullals d'aigua, i llocs artificials com estanys piscícoles, arrossars, embassaments i salines.
L'Estat espanyol es va adherir al Conveni de Ramsar el 1982, i fins a gener de 2012 ha incorporat a la Llista d'Aiguamolls d'Importància Internacional 74 zones humides amb una superfície de 303.090 ha entre les quals destaquen els parcs nacionals com Doñana (Huelva) i Las Tablas de Daimiel (Ciudad Real) o llacunes com Villafáfila (Zamora) i Gallocanta (Saragossa).[4] A nivell català, la llista inclou el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, l'Estany de Banyoles i el Delta de l'Ebre.